ABSÈNCIA PRESENT

L’oxímoron Absència present pretén reflexionar sobre el gènere de l’autoretrat. El protagonista, el fotògraf, és qui documenta, a través de la seva càmera, un dia de la seva existència en la que ell ha desaparegut.
L’objectiu és reflexionar sobre nosaltres i l’espai que ocupem en les nostres pròpies vides i la traça que resta quan esdevenim transparents, quan ens desvinculem de la pròpia imatge. És la mirada des de l’interior, pura, l’absència del Jo físic.
Malgrat que no era un objectiu planificat del projecte, van sorgir dos perfils narratius alternatius a mesura que anava disparant. Era una narrativa més prosaica, de la vida diària: àpats, activitats, treball… Però també hi ha picades d’ullet al moment present: la pandèmia i el confinament.
Quan obrim la porta del l’u-tres, entrem en una línia que ens va conduint a través dels espais i dels objectes. Alguns més íntims. Altres són menys personals, però actuen com a nexe conductor a través d’un recorregut físic en quaranta metres quadrats d’habitatge i un metafòric espai exterior. Tot plegat, en un dia com qualsevol altre.